Articles recents

Construir un retrat
0

Construir un retrat

Dins la matèria de Cultura Audiovisual de 2n de batxillerat i en el marc dels projectes Fotografia en curs i Cinema en curs, proposem a l’alumnat construir un retrat.

Diem construir, per què concebem la pràctica, com alguna cosa més que fotografiar a una persona. Ho plantegem com una manera d’entendre la fotografía, d’apropar-nos al rostre amb sensibilitat, emoció i amb especial interés per la mirada, el gest, l’enquadrament… Que la part tècnica estigui al servei del que volem mostrar, del que volem transmetre.

La pràctica l’hem desenvolupat en diferents fases:

  • visionat de retrats de fotògrafs: Richard Avedon, Humberto Rivas, Bernard Plossu, Van der Keuken, Irving Penn, Raymond Depardon, Diane Arbus…
  • lectura de fragments dels citats fotògrafs per comprender com conceben ells els seus retrats.
  • text sobre la persona a retratar
  • descripció de la pràctica amb consignes clares,
  • dos sessions pràctiques amb el nostre retratat. La primera per fer proves sobre els paràmetres expressius: enquadrament, llum, gest, mirada, enfocament… i la segona, per concretar i experimentar sobre la tria definitiva.

Un treball rigorós amb resultats increïbles. Aquí us deixem les tries finals, amb els referents dels fotògrafs treballats i un extret dels textos el·laborats per l’alumnat tant en la fase de procés com en l’anàlisi de la imatge final.

 

Autoretrat 2016, Aila Carol

  
El meus referents: André Kertész Polaroids 1979-1984 Olivia Arthur Darrera el vel, 2008 

Aquesta imatge és un autoretrat en format de díptic horitzontal. En les dues imatges trobem la mateixa llum càlida de la sortida del sol, podem veure com reflecteix aquesta llum més groguenca en les finestres, i el contrast amb les ombres que produeix el mateix edifici des del qual està feta la foto sobre els edifices frontals. Amb aquesta imatge he volgut transmetre la sensació que es té al moment de la sortida del sol, un clima càlid però gens agressiu, donant la sensació de confort, d’una llar.

Per fer el meu autorretrat he triat aquest espai perquè és un lloc que em defineix molt. És un espai que tinc per mi, on hi visc moments de calma, tristesa, ràbia, soledat i, per descomptat, alegria. He fet aquesta foto perquè m’encanten les diferents llums que té el sol cada dia, el que transmeten, les sensacions i els sentiments. Valoro molt els petits plaers de la vida com veure sortir el sol, o com canvien les formes dels núvols amb el vent. I donat que volia fer un autoretrat vaig pensar que aquest espai em definia molt bé.

Sobretot m’he referenciat en el fotògraf André Kertész, en els colors del seu díptic Polaroids 1979-1984, en la manera de muntar-lo, en la idea d’utilitzar les ombres, i en la manera de transmetre les sensacions. També amb la fotògrafa Olivia Arthur i el seu díptic Darrera el vel 2008 , m’ha interessat la seva manera de mostrar un pla més obert sobre l’espai, contextualitzant a la persona en aquell espai.

 
La meva àvia 2016, Ainoha Arjona

   

Els meus referents: Dr.Franz Roh, 1926 MOHOLY-NAGY _ Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966 Bernard PLOSSU_Helmut Newton, 1999 de Irving PENN i Georgia OKeeffe, 1918 de Alfred STIEGLITZ

La persona retratada és la meva àvia, una dona de més de 80 anys, molt forta. La vida no li ha posat les coses fàcils, malgrat això, és una persona molt alegre i el vincle que tinc amb ella, si diem que és gran ens quedem curts. És molt noble, la persona amb més bon cor que he conegut. Sensible, presumida i encantadora. Vaig fer moltes proves, diferents sessions i molts enquadraments abans de triar la foto final. En totes elles m’ha interessat centra-me en el rostre i per tant treballar en plans tancats, sense que es mostri el context. Sobretot he volgut mostrar tendresa, l’autenticitat de la persona, les arrugues, la bellesa de la vellesa, l’experiència dels anys a través del rostre. De tots els fotògrafs treballats a classe em van interessar especialment: Inving Penn, Bernard Plossu, Stieglitz i Moholy-Nagy, tots ells es centren molt en la persona, en la incidència de la llum sobre el rostre, les expressions i fan plans tancats, sense context.

Marina 2016Júlia Alejandre

 

Els referents: Richard AVEDON NY 23 de juliol, 1979 i Johan VAN DER KEUKEN Darrere el vidre, 1956 

El moment de fer la tria de la persona, va ser una mica complicat. El que buscava des del principi, era un persona que expressés molt en una sola mirada o gest i que a la vegada sigués interessant de contemplar. La Marina és una de les meves millors amigues i personalment crec que és bastant diferent a la resta d’amics que tinc. Té un estil propi. És molt segura d’ella mateixa i el seu caràcter és fort. La meva fotografia parteix d’un collage de dos fotografies en format vertical.  El que volia mostrar és: llum natural sobre un fons blanc, donant total protagonisme a la persona. Una mirada perduda i espontània i moviment. El blanc i negre fa destacar les ombres. El que més m’agrada, és la separació de les dues imatges i el contrast de color. També l’efecte de la caçadora descriu molt bé el moviment i la direcció.

Els meus referents han estat: Richard Avedon he volgut mostrar en la meva fotografia la seva forma de retratar, la importancia que dona a les qualitats de cada persona, sovint ho fa sobre un fons blanc. Capta la naturalitat i l’espontaneïtat. També em van interessar els retrats de Van der Keuken, el moviment d’alguns dels seus treballs i la llum.  He volgut fer un díptic perquè encaixa molt bé amb la personalitat de la Marina.

La meva mare, 2016 Marina Amadó

El referent: Richard AVEDON Bill Curry Rodamon Interestatal Oklahoma, 1980

Per fer el retrat he escollit a la meva mare, tinc molta complicitat amb ella. He volgut retratar-la espontània, natural i remarcar que ella és una persona molt alegre. També és una persona molt segura d’ella mateixa i amb molt caracter. De tots els referents que hem treballat a classe m’ha agradat molt Richard Avedon perquè transmet sentiments en les seves fotografies. M’ha interessat la seva sèrie ‘’In the American West’’ un dels treballs més destacats d’Avedon. Aquest projecte va consistir en anar per tot l’oest d’Estats Units, per a poder mostrar una realitat que no era igual a la de les pel·lícules. Fotografia als nort-americans més maltratats i cansats. He volgut centrar-me en aquest fotògraf ja que també m’agradaria transmetre el que ell a transmés amb pocs recursos. He triat el mateix pla mig que sovint fa servir Avedon, i el fons blanc. M’ha interessat el gest i l’expressió de riure al rostre.

El meu avi, 2016 Blanca de la Cruz

El meu referent: Raymond DEPARDON Madeleine Lacombe, 1987 

He volgut retratar al meu avi per tot el que significa per mi. Va venir a viure a Barcelona provinent del camp. Va haver de deixar moltes coses enrera i començar de nou. Té dos filles i és molt estricte però al mateix temps carinyós. Un home recte, seriós i molt culte gràcies als llibres i la lectura, doncs mai va poder anar a l’escola.

Durant la pràctica del retrat, hem estat treballant i investigant referents. Dels proposats a l’aula, m’han cridat molt l’atenció aquells que posen el seu personatge dintre d’un context. El fotògraf que mès m’ha interessat és Depardon. Aquest fotògraf retrata les persones dins d’un entorn. Té un gran interès en fotografiar-les tal i com són situant-les en el seu context habitual i proper. Busca la naturalitat i treballa amb llum natural.

El retrat del meu avi, és un primer pla, la seva composició és horitzontal. El personatge està enquadrat a l’esquerra de la imatge. Podem trobar l’aire de la imatge situat a la part contraria d’on va la mirada. Aquest espai coincideix amb el punt d’ il·luminació principal. La fotografia té poca profunditat de camp, aquest fet fa que el centrés d’interès sigui el personatge. He intentat que la fotografia expliqués la manera de ser del meu avi.

El meu pare, 2016 Cira Pujol

 

Els referents: Irving PENN Helmut Newton, 1999  i  Richard AVEDON Roberto Lopez, Texas 28 set 1980

La persona que he escollit per fer la fotografia de retrat ha estat el meu pare. M’ha interessat retratar-lo per les marques expresives del seu rostre i les faccions. No tomé el volia retratar per l’aspecto del rostre sinó per plasmar la seva manera de ser. El meu pare és una persona llesta i culta, amb un caràcter perseverant per assolir tot allò que es proposa. He volgut retratar-lo amb una mirada penetrant e incisiva.

Per realizar la fotografia m’he centrat en dos dels referents treballats a classe. Richard Avedon i Irving Penn. D’Avedon m’ha interessat, la manera com capta l’expressió dels personatges. Utilitza fons blancs i llum difusa per donar total importància als rostres dels retratats. A més, conviu amb ells, estableix un diàleg amb ells perquè se sentin còmodes davant la càmera i actuïn de forma natural. Juga molt també amb els gests de les mans, aquest fet dona més personalitat a la persona fotografiada. Majoritàriament els seus retrats són plans mitjos. Irving Penn també m’ha agrada molt perquè busca quelcom més profund que un simple retrat, vol mostrar l’interior ocult de les persones. Sovint fa un ús de la il·luminació dura per crear zones contrastades. Utilitza fons plans però crea degradats provocats per la il·luminació.

La meva fotografia retrata el meu pare en un primer pla mirant fixament a càmera. El seu rostre es troba nítid, els seus braços alçant-se rere el cap es troben en moviment. El treball d’il·luminació és artificial i la llum, dura, incideix sobre el rostre provenint del costat inferior esquerre, el que fa que es produeixin una sèrie d’ombres sobre ell mateix. He volgut captar l’instant i que el rostre fos el punt de pes visual de la fotografia.

Autoretrat 2016, Jessica Cortés

 

Els referents: Pierre GONNORD Medhi 2006,  i Johan VAN DER KEUKEN Darrere el vidre, 1956  

Després d’alguns intents de fotografiar al meu pare, vaig decidir canviar la idea i em vaig proposar fer un autorretrat. Aquest canvi em suposava un repte personal. Em considero una persona tímida, alegre i educada. I volia mostrar només amb el rostre alguna d’aquistes qualitative. He volgut centrar-me en la cara, ja que és el primer amb el que t’enfrontes al mirar a algú. Com a referents m’han interessat Van der Keuken i Gonnord. Per una banda m’interessava retratar un rostre enfonsat en un mar fosc i destacar sobretot els trets facials. Però per altra banda em cridava molt l’atenció poder retratar de manera semblant a la pictòrica. He volgut jugar amb el contrast de colors i la mirada.  La fotografia final és autoretrat monocromàtic en format vertical i feta amb un angle zenital. Referent al color provoca una fusió entre la figura femenina que represento jo i el fons. Només es pot veure la pell i el cabell formant un autoretrat semblant a un bust clàssic. La part més il·luminada és la pell, destacant el rostre. Compositivament la figura està situada al centre de l’enquadrament, un pel inclinada cap a la esquerra. La mirada no va directament a càmera, sinó que es perd uns centímetres més abaix.

Palmira, 2016 Maria Munarch
  
Els referents: Ana, 1979 Humberto RIVAS i Retrat, 2006 de Pierre GONNORD
La Palmira és una dóna de 94 anys. Actualment viu a la residència Prudenci Miralles, situada al  carrer Trafalgar, al “barri xino” com diu ella. La vaig conèixer arran del meu treball de recerca, vaig començar fent-li una entrevista i una mica de companyia, on el principi em va respondre amb rigidesa, però el que inicialment eren dos sessions va acabar sent una visita cada setmana. Filla de militar i de mare catalana, la Palmira va haver de viure etapes molt dures. Va començar a treballar des dels 7 anys al bar dels seus pares, i s’hi ha dedicat fins la  jubilació. Té un caràcter realment fort i no es deixa trepitjar per ningú, però alhora és una persona divertida i alegre.
Els fotògrafs que més m’han interessat són: Pierre Gonnord, Humberto Rivas i Bernard Plossu. A Gonnord el trobo interessant perquè surt fora del marc comú de representar persones de classe mitjana o alta i pretén representar la vida de persones marginals o de bandes urbanes mitjançant el seu rostre i expressió i ho fa d’una manera molt especial, els retrata com si fossin un quadre. De Humberto Rivas m’han agradat les seves fotografies amb mirada intimidant, directa a càmera i la dialèctica que crea el fotògraf amb la persona retratada. I de Plossu m’agrada la seva concepció de viatjar i captar l’instant. Finalment però m’he centrat més Rivas i Gonnord.
M’ha costat molt decidir-me pel retrat final, en tenia en diferents enquadraments i cadascun expressaven coses diferents. He tingut en compte la llum natural que prové de la finestra de l’habitació, he buscat el contrast. Amb la meva tria he volgut transmetre serenitat, dolcor i benestar. Volia un primer pla amb un fons llis sense cap objecte que pugués provocar un recorregut visual  i per tant desviar-se de la persona principal. Per tant, el fet de que la imatge tingui un fons fosc, obliga a centrar la mirada en la Palmira.
Ones 2016, Alba Panyella
  
El referents: Johan VAN DER KEUKEN Darrere le vidre, 1956 _Irving PENN Rudolf Nureyev,1965_ Humberto RIVAS Maria 1979
La persona que he retratat és al meva amiga Ona. Té la mateixa edat que jo, 17 anys. Ens coneixem des de que anàvem al parvulari i hem passat molts bons moments juntes. L’Ona és una persona carinyosa, afable, molt riallera i curiosa. És extrovertida i espontània amb la gent que hi té confiança; tot i que si no la coneixes del tot pot arribar a semblar una mica distant. Els trets més característics de la seva aparença física són el cabell llis i negre, els llavis carnosos, els ulls blaus i les pigues que té per tota la cara. Té unes faccions molt marcades i singulars.
Els meus referents han estat Johan Van der Keuken, Humberto Rivas i Irving Penn.

La meva tria final és un collage en blanc i negre de format horitzontal. Conté dues imatges. És una fotografia en format digital. La il·luminació de la fotografia és artificial i incandescent. En el primer rostre la il·luminació és molt neutre, no es destaca ni es contrasta cap part en concret, en canvi, en el segon si que hi trobem un contrast bastant marcat ja que el punt lumínic es troba al lateral dret. Això provoca unes ombres al nas, la barbeta i l’ull de la part esquerra del rostre que contrasta amb la part dreta, que està il·luminada.  Totes dues images es trobarien entre un primeríssim primer pla i un primer pla. En aquest collage fotogràfic hi podem observar un clar recorregut visual, que s’organitza d’esquerra a dreta a través de la mirada de l’Ona. En mirar la fotografia, ens fixem primer en el rostre de l’esquerra i, degut a la posició dels ulls, després ens dirigim al  segon. Els ulls del segon rostre miren cap a la dreta, i això dóna una certa sensació de continuïtat a la fotografia i ens porta a observar el collage fins ben bé a l’extrem dret. L’espai negre del mig serveix de transició entre les dues imatges alhora que les cohesiona entre sí. En aquest collage he volgut mostrar les dues ‘’facetes’’ de l’Ona. En el primer rostre queda reflectida la seva part més distant i observadora i en el segon rostre hi podem observar una actitud més propera. Amb això vull transmetre que és indispensable la unió d’aquestes dues actituds (imatges) oposades per a crear una sola unitat i que és precisament aquesta unió la que caracteritza tant la personalitat de l’Ona.

La meva àvia, 2016 Júlia Piñana
 
Els meus referents: Raymond DEPARDON Le Roman la Rosièr Haute Saône, 2007 i Richard AVEDON William Casby Nascut esclau Algiers Louisiane, 1963
La persona que he decidit retratar és la meva àvia. M’ha cuidat des que vaig néixer i sempre ha estat molt pendent de tothom al seu voltant. És molt carinyosa i atenta, molt delicada i presumida. La meva àvia era qui cuidava a la família i a més treballava en un taller de costura. És per això que ara li agrada tant viatjar, visitar llocs on no hi ha estat mai i veure diferents cultures. He volgut retratar-la perquè per mi és una persona molt important. No només ha estat sempre per mi, sinó que també m’ha ensenyat moltes coses.

El fotògraf que més m’ha cridat l’atenció és Depardon, m’agrada el seu tractament dels colors, aquesta textura que tenen les seves fotos, la llum tan curosa i mesurada, tot el que transmeten tant els paisatges com les persones que retrata. També trobo molt interessant el fet que retrati persones grans, les històries que expliquen amb les seves cares, les seves expressions, els seus gestos, i les seves arrugues. He volgut que el meu retrat, es centrés en el tractament de la persona, el que ens explica amb només veure-la, la mirada, les sensacions i emocions. Un dels aspectes que m’agradaria destacar dels retrats de Depardon és el fet de captar un instant que sembla quotidià, i espontani sense que la persona retratada estigui fent res en especial, vull dir, que tot i no moure’s, les situa en el seu context i això ja parla per si sol. A l’hora de fer el meu retrat tenia molt presents a Depardon, per tot el comentat anteriorment, i Avedon, per com s’apropa a la persona i capta tots i cada un dels petits detalls del rostre. Desprès d’haver buscat molt, tenia al cap el que volia, retratar a la meva àvia tan profundament com Avedon, però tendrament com Depardon.

El retrat de la meva àvia és en format horitzontal. No té gaire profunditat de camp, el fons està bastant desenfocat. La llum entra per la dreta des d’una finestra que queda en fora de camp, no és gaire forta. És un primer pla i l’àvia està situada a l’esquerra de la fotografia, podríem dir que seguint la llei dels terços, la foto respira per la dreta. L’àvia està mirant directament a càmera i la seva mirada és tendra i delicada. És el primer que mirem de la fotografia, mirem els seus ulls i desprès la seva cara.

L’avi Joan, 2016 Palmira Sabaté
 
Els referents: Raymond DEPARDON Amandine Valla Mazalibrand Haute Loire, 2007  i Germaine i Marcel Chalaye, 2007

He decidit fer el retrat del meu avi Joan, perquè és una persona molt singular i curiosa. És un home que cataloga, però que és incatalogable. És bastant tímid, cosa que vaig notar al principi de les sessions, no sabia massa on mirar ni què fer, encara que jo el dirigís una mica. M’agrada molt sentir-lo parlar. El que explica sempre és interessant, i entre explicacions sempre té anècdotes o acudits per arrencar somriures. Al principi estava nerviós i tens, perquè està acostumat a fotografiar, no a que el fotografiin, i després em va començar a explicar els seus projectes, a ensenyar llibres, quadres, artilugis, escrits… Quan parlava de tot això s’oblidava que li estava fent fotografies.

M’he inspirat sobretot amb els retrats de Depardon, perquè retrata sobretot persones grans, (generalment gent treballadora) i ho fa d’una manera molt tendra i descriptiva. Crec que el fet de mostrar persones velles és interessant, perquè transmeten trajectòria, i les arrugues, les mans (que reflecteixen el pas del temps i l’esforç manual) o els cabells blancs, no els veig com una degeneració, em semblen elements bonics i que parlen per si sols, com la mirada. Com Depardon, he considerat important mostrar el meu avi en context, a través de plans oberts, en el seu taller. També m’interessa com tracta la llum, i tot i que no he aconseguit una llum idònia en totes les fotografies, he procurat que no fos molt dura, sinó matisada. M’han interessat especialment els jocs de reflexos solars que es creen en les parets i incideixen en l’espai.

Després de moltes proves, he decidit fer un díptic, em centro en la persona, i les dues fotografies tenen coherència, són del mateix espai, però canviant el punt de vista i l’enquadrament. He triat l’exterior del seu taller perquè sempre hi incideix una llum especial.

En la primera imatge es veu l’avi de perfil, amb una llum que li incideix en la barba i li dona un aire molt especial. En la segona imatge es veu l’avi assegut en el seu racó de pensar, un pedrís del seu jardí, centrat, amb els ulls mig aclocats. Es tracta d’un pla americà, prou obert perquè surti el context i es distingeixin les faccions de la persona. Una imatge complementa l’altra. En totes dues m’han interessat els matissos del color i com la llum incideix en diagonal en forma de reflexes.

La meva mare, 2016 Alba Serrano
Els referents: Raymond DEPARDON Marcel i Germaine Chalaye, 2006
He decidit fotografiar a la meva mare en un moment qu é molt seu, dirían que és el seu moment. Quan llegeix s’evadeix de tot i se la veu en una actitud de confort i gaudint del que fa. Es un moment íntim, m’explica, després de tot un dia atrafegat li agrada asseure’s i llegir.
El meu referent és Raymond Depardon. És un fotògraf que treballa amb les persones i l’espai. És un fotògraf i cineasta documentalista: retrata la persona en l’ espai on s’hi sent còmode, on “habita”. Em va atreure sobretot la naturalitat de les seves fotografies, la sensació d’haver estat capturat un moment real, tangible. I també em vaig fixar en el tractament que fa de la mirada.

La meva fotografia és un díptic, he volgut recalcar l’espai, però el pes visual va cap a la meva mare. El fet del díptic dona amplitud, serenitat i el fet de ser un espai buit acentúa l’atenció cap a la persona. El personatge accentua l’atmòsfera tranquil·la i pausada que esdevé dins la fotografia. No hi ha moviment; tot és quietud, no hi ha acció. He volgut mostrar la solitud com a una cosa íntima per a la persona, un moment tant sols per a ella. La llum, de la mateixa manera i en relació amb la persona, centra l’atenció només en l’espai.

Joan Vallespí de Gracia, 2016, Laia Vallespí

 

Els referents: Raymond DEPARDON Amandine Valla Mazalibrand Haute Loire, 2007  i Germaine i Marcel Chalaye, 2007

Aquest és un retrat del meu pare, un home actiu, treballador i reflexiu. Li encanta anar al poble (Pinell de Brai). Quan és al camp, és com si entrés en sintonia amb la natura. He triat aquest context perquè el representa tal com és.
Com a referent m’ha interessat Depardon. És un fotògraf i cineasta francès. En els seus documentals i fotografies busca retratar la quotidianitat d’un espai i les persones que hi viuen. Capta moments dels personatges, amb naturalitat i expressivitat. Tot l’ambient que creen les seves fotografies et transporten al pensament de la persona retratada.
Vaig triar fotografiar al meu pare al poble pel vincle tant efectiu que ell té amb l’espai i la natura. Allà he pogut anar xerrant amb ell mentre li feia fotos. Li vaig dir es que anés fent. No volia que forcés cap mena d’expressió. Volia captar el moment.
De la sèrie de fotos que vaig fer em va costar molt triar les fotos final i la composició en díptic definitiva. Per la tria final em va ajudar molt els comentaris de la classe.

La composició final és un díptic en format horitzontal. La primera imatge (esquerra) és un primer pla frontal on la persona retrada es troba lleugerament inclinada i amb el cap ajupit. No li podem veure el rostre al complet,  un conjunt de branques i fulles verdes a primer terme desenfocades que li tapen la cara enfocada parcialment. És una imatge sense profunditat de camp. La il·luminació és natural i la llum bastant dura. Incideix al rostre accentuant els volums.  La mirada de la persona es dirigeix a un punt fora de camp que crea continuïtat amb el fora de camp de les fulles i branques. Aquesta fotografia, a nivell genèric, es relaciona amb l’altra per semblança en quant a cromatisme i il·luminació, tot i que també intervenen en aquesta connexió altres factors com les fulles. En aquest cas la persona és davant les fulles i el pla és més obert.

El meu pare, 2016 Sara Carbonell

 

El referents: Humberto RIVAS Ana, 1979 Bernard PLOSSU Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966 
La persona que he escollit per fer el retrat és el meu pare. És una persona amable, tranquil·la i té una mirada molt expresiva. Fisicament té un rostre ample, amb un nas característic i un front allargat. En el moment de fer el retrat he tingut present a dos referents, a Bernard PlossuAlexandr Hackenschmied i Humberto Rivas. He triat aquests referents perquè m‘agrada molt com treballen amb la llum, creant contrastos en el rostre i la manera que tenen de retratar la mirada de la persona.

La tria final, és una fotografia del meu pare en aspecte seriós però amb una mirada molt expressiva. Apareix al centre de la imatge davant d’un fons neutre i porta una samarreta de color blanc. És una imatge horitzontal feta en blanc i negre. La llum és natural i prové de la finestra de l’esquerra. És un primer pla amb un punt de vista frontal. Tots els elements estan enfocats. El recorregut visual d’aquesta imatge comença directament al rostre, centrant-nos en la mirada. Encara que el seu rostre està mirant a càmera de manera frontal el cos està una mica girat, això li aporta dinamisme al retrat.  Aquesta imatge té una clara funció expressiva i té com a objectiu principal mostrar com és la persona a través d’una fotografia.

Autoretrat 2016, Júlia Calero

Els referents:Richard AVEDON  Autoretrat tríptic, 2002 
M’he volgut fer un autoretrat, encara que ha estat molt difícil fotografiar-me a mi mateixa. Físicament sóc una noia de cabell curt negre i amb uns ulls blavosos, normalment porto ulleres. La meva pell és clareta i la forma de la meva cara és ovalada. Crec que tinc un nas més aviat arrodonit i els meus llavis no són massa gruixuts. El meu cos és prim i la meva alçada no és ni molt alta ni molt baixa.
Considero que la meva personalitat és la d’una persona sociable amb la gent que té coses en comú amb mi. Amb les persones que no conec em costa més. Em defineixo tímida i reservada, i aquesta part és la que he volgut reflexar en la fotografia. He fet un díptic on he volgut mostrar que sóc una més dins un entorn de ciutat. El meu referent ha estat Richard Avedon, per la manera que té de captar l’essència dels personatges, tot i que formalment he fet les fotografies sense centra-me tant en el rostre.
La meva mare, 2016 Elena Vicente
  
Els meus referents: Bernard Plossu Mary prop de Puerto Angel, Mèxic, 1966, Richard Avedon i Humberto Rivas
La meva mare es caracteritza per preocupar-se i ajudar als altres sempre que pot fer-ho. És molt reflexiva i es planteja coses continuament. L’he retratat a ella perquè buscava una persona amb complicitats amb mi. He volgut reflexar l’esforç a través de la mirada. Del su rostre penso que els ulls són un dels punts forts a destacar, expressen les seves emocions. De la mateixa manera també m’han interessat les línies de la boca, que baixen per la barbeta i sempre he pensat que expressen el seu estat  d’ànim. El que buscava, es que la fotografia reflectís el com és la meva mare d’una manera senzilla i pròxima
Per fer el meu retrat m’he inspirat en Richard Avedon, Bernard Plossu i Humberto Rivas
El meu germà Martí, 2016 Pau Sanchez
El referent: Richard AVEDON NY 23 de juliol, 1979

En el retrat que he fet, intento mostrar les dues cares del meu germà Martí, per una part té els braços creuats que deixen veure aquesta part difícil de conèixer com és i què pensa,  la seva part tancada i individual, i per l’altre part el rostre l’he volgut retratar amb mirada a càmera entre inexpressiu i deixant lliure la pròpia interpetació del gest. Aquesta serietat o inexpressivitat per mí sempre ha sigut un símbol d’apropament i coneixement d’ell, tot i que es pot interpretar perfectament com un gest “agressiu”. L’he volgut retratar a la manera de Richard Avedon, sobre un fons en blanc i jugant amb els gestos dels braços i l’expressió facial. He triat un fons blanc i m’ha interessat el joc d’ombres que es creen a la pared degut a la llum. 

Renovació del Consell Escolar
0

Renovació del Consell Escolar

El 30 de novembre i l’1 de desembre es van realitzar votacions per a escollir nous representants al Consell Escolar del sector famílies (una vacant) i del sector professorat (3 vacants).

Les persones que han estat escollides per a representar a aquests dos sectors són les següents:

  • Teresa Monleón (sector famílies)
  • Mònica Tordera (sector professorat)
  • Anna Díaz (sector professorat)
  • David Arnaiz (sector professorat)

J.M. Celorio
President del Consell Escolar
Institut Moisès Broggi
Barcelona

Presentació oficial del Batxillerat Internacional
0

Presentació oficial del Batxillerat Internacional

El 28 de novembre es va fer la presentació del primer curs del batxillerat internacional a l’institut Moisès Broggi.

En l’acte de presentació van participar la Sra. Mercè Massa (Gerent del Consorci d’Educació de Barcelona), el Sr. Miquel Essomba (Comissionat d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de BCN), altres responsables de l’administració implicats en aquest procés de transformació, professorat, famílies i alumnat del batxillerat internacional.

Amb la implantació d’aquest batxillerat es tanca un procés de transformació del centre que ha estat molt intens i que està tenint uns resultats positius.


Fa sis anys estàvem intentant recuperar un centre que tenia molt poca acceptació en l’entorn i necessitava reorientar el seu projecte educatiu. La implicació de les administracions i del professorat del centre va fer possible portar a bon port aquesta transformació de l’institut.

Han estat uns cursos que s’han desenvolupat a un ritme frenètic. Al llarg d’aquest temps el centre ha anat millorant la seva oferta educativa i alhora revisant la metodologia d’aula per respondre millor a les necessitats de l’alumnat i de l’entorn. Etapes destacables d’aquest procés són: la incorporació de cicles formatius de la família sanitària; el treball per projectes en l’ESO, implicant-se en el projecte Magnet –en col·laboració amb la Fundació Bofill i el Macba- i en el Global Scholars –amb la Fundació Bloomberg Philanthropies-; la incorporació del batxillerat artístic; la participació en el Projecte de Qualitat i Millora Continua; i per l’últim, l’autorització per a impartir el Programa Diploma del Batxillerat Internacional.

Que l’institut Moisès Broggi sigui l’únic centre públic de Barcelona autoritzat a impartir aquest batxillerat és un honor per a tot el professorat que ha estat implicat en la transformació del centre.


Ara tenim al davant el repte de la consolidació. Esperem saber donar resposta a les demandes del nostre alumnat. 

Global Scholars
0

Global Scholars

Hello everyone!

We are students from 2n ESO and we would like to tell you  about Global Scholars. It is a very interesting project in English that connects  boys and girls around the world.

We work together on technology issues and publish posts, videos that are shared  with our peers.

We talk with people and we comment on our  posts and we share our opinions.

Each  month we will undertake a different project. The first video we have made is about what makes a Global Scholar. We think it’s an entertaining and funny way of learning English.

We would like to share with you our first video.

Anem a l'Alternativa
0

Anem a l’Alternativa

La setmana passada vam assistir al festival l’Alternativa amb l’alumnat de Batxillerat Artístic dins el projecte Cinema en curs en el marc de Moving Cinema. Una experiència més enllà de l’horari escolar que apropa a l’alumnat al cinema d’autor i a conèixer un dels festivals de més renom que ofereix la nostra ciutat.

D’entre tots els films programats, l’alumnat va assitir a tres dels films proposats pel projecte Cinema en curs en el marc de Moving Cinema.

Després del film els alumnes han escrit quatre ratlles sobre l’experiència:

Pel·lícula: «Paula» d’Eugenio Canevari

Durant el Festival l’Alternativa hem anat a veure la pel·lícula Paula i la veritat és que ha estat molt interessant. Ens van sorprendre molt els plans que utilitza el cineasta Eugenio Canevari per explicar la història. Aconsegueix, només amb un pla per escena, endinsar-nos dins la història de la protagonista. Sentir tot el que ella sent: por, confusió, ansietat, inquietud…

A part, durant tota la pel·lícula el cineasta utilitza molt el recurs de l’enfocament i el  flou, per fer-nos centrar l’atenció en el que ell desitja. Una molt bona solució a la mancança de talls durant les escenes.

La paleta de colors del film és impressionant, uns colors molt saturats i, a part, el paisatge de Buenos Aires mostra uns ambients preciosos. Ens van agradar molt els plans del món que hi surten, ens van recordar molt a la pràctica que estem fent nosaltres aquest primer trimestre.

En general, ha valgut molt la pena veure aquest llargmetratge per valorar la manera tant especial i única en que està gravat i la fotografia de cada pla. Gràcies!

Clàudia Alcalde, Lidia Balagué, Laia Martínez, Paula Aznar, Mariona Urgell i Alba Hernández.

Pel·lícula: «La Tempestad» de Tatiana Huezo

La Tempestad és un documental de Tatiana Huezo que narra les dures experiències de dues dones mexicanes. És un film dur, però també commovedor. Utilitza la bellesa de les imatges per explicar metafòricament el viatge de les protagonistes. Les reaccions de l’audiència van ser molt especials: en certs moments, tothom reia, i en la part més dura, el silenci era aclaparador. En fi, és una pel·lícula que no busca entretenir ni divertir, sinó que ensenya i fa reflexionar. 

Miquel sierra.

Pel·lícula: «La substància» de Lluis Galter

Divendres passat vam anar al CCCB a veure la pel·lícula_documental “La Substància”. Va ser una experiència interessant i enriquidora. Va ser un passe molt especial perquè vam anar-hi amb el Pep, el nostre cineasta, i després de la sessió ens va presentar al Lluis Galter, el director de la pel·lícula. També vam coincidir amb molta gent de l’equip de Cinema en curs, hi havia moltíssima gent.

El que més ens va sorprendre del film de Lluís Galter va ser el tractament del fil argumental. També ens va impactar la sensació de soledat que ens transmetien algunes localitzacions, semblaven escenaris irreals, sobretot els plans vinculats al Cadaqués xinés.

També ens va semblar molt interessant i inquietant el tractament del so, hi ha escenes de gran intensitat. El so s’anticipa a la image i això et crea un cert neguit en alguns casos i en d’altres et situa a dins del pla abans de veure’l.

La fotografia també ens va agradar, cada pla mostrava un tractament molt precís. Cal destacar també el tenyit de color en alguns plans i també la calidesa que transmetien algunes escenes depenen de l’ hora del dia. També ens vam fixar en els plans tancats dins la cabana. Tot et transportava a una situació com irreal i un tant surrealista. En conclusió va valdre molt la pena! Gràcies!

Júlia Manonelles, Pol Roig, Marcel Recasens

Moltes gràcies al projecte Cinema en curs a Moving Cinema i al Festival L’Alternativa per oferir-nos aquesta oportunitat!

Avantguardes, abstracció i color
0

Avantguardes, abstracció i color

L’ultim treball d’aquest primer trimestre amb el grup de Dibuix Artístic ens ha ajudat a acabar d’introduir tots els conceptes que ens interessen en aquest moment formatiu.

L’exercici plantejat ha consistit en una introducció a la història de les avantguardes històriques treballant d’una manera molt natural:

  • El món del color.
  • L’abstracció.
  • Les tècniques aquoses.
  • La maquetació dels apunts i la llibreta d’esbossos.
  • La recerca sistemàtica.
  • La creació d’un portfolio virtual.

Els resultats deixen veure que anem en la bona direcció: volem que els alumnes siguin conscients de les seves increïbles capacitats i que tinguin ganes de desenvolupar-les.

Hem estudiat les avantguardes analitzant en particular l’ús del color, la composició, el significat, l’espai i la relació entre abstracció i figuració.

A continuació, els alumnes han fet una sèrie d’obres ràpides que de fet suposaven una interpretació personal d’una de les avantguardes triades.

Una mena d’actualització d’aquests moviments que implicava una capacitat de síntesi que normalment no es dona en un alumne de 16 anys.

El cas és que com veieu hi han resultats remarcables.
I també han pogut explorar línies de recerca pròpies.
Maneres molt personals de fer servir eines de tota mena.
En alguns casos el bloc s’ha convertit en un company que no abandonaran en molt de temps.
Un espai d’experimentació en el que es pot veure madurar una idea.

Després han portat una bona quantitat de revistes d’art, fotografia, disseny, il.lustració… La idea consistia primer en apropar-los a les biblioteques públiques.

Aquestes compren habitualment moltes publicacions del nostre sector que provablement passaven desapercebuts als alumnes. La segona intenció consistia en veure si eren capaços de relacionar alguna obra contemporania en relació a alguna avantguarda hitòrica. Ha estat el punt més feble de l’exercici, tot i que també ens servirà per fixar objectius futurs.

Finalment els alumnes han plantejat una obra pròpia com a síntesi de tot el treball fet al bloc d’esbossos.

El treball s’ha realitzat en format DIN A3.

Els resultats són molt variats.

Ha estat un privilegi veure crèixer aquestes obres i hem pogut aprofitar el fet de treballar amb tants alumnes.

Tots aquests treballs estan fotografiats i compartits en els portfolios virtuals dels alumnes. 

Han d’aprendre a fotografiar i donar repercussió als treballs (a sota, un exemple de galeria virtual d’obres i referències).

Aquest fantàstic treball resulta una base molt interessant per introduir-nos en llenguatges contemporanis durant el segon trimestre. Els alumnes més madurs podran entrar en aquests nous estils des d’una via més sólida, reconeixent de manera humil el gran llegat de les avantguardes.

Creació d'escultures a partir d'elements de la natura
0

Creació d’escultures a partir d’elements de la natura

L’alumnat de 1r Batx Arts, dins la matèria de Volum, ha creat escultures partint d’elements naturals: una fulla, un cargol, un mineral, una petxina, una estrella de mar…

El procés de creació s’inicia estudiant i dibuixant la forma de l’element del qual partim. Explorem els detalls.

Posteriorment modelem amb plastilina blanca la forma, intentant reproduir-la de manera simplificada. Després, l’esculpim amb argila blanca. Descobrim un nou material i unes noves eines (palets de modelar, buidador…). Les propietats del fang i com treballar-lo. Un cop realitzada la simplificació, descomposem la forma original: la tallem, la dobleguem, l’estirem… Una tria que té a veure amb cada volum, cada forma ens suggereix aplicar una acció. Un cop descomposada la forma, identifiquem els nous elements i construïm una nova proposta, l’escultura final.

 

 

Un cop seca la peça, li fem un acabat amb pàtina de bronce: goma laca, pigments naturals, betúm de judea i cera.

 

La creació final s’exposa a classe, en una presentació oral. Aquesta consisteix en mostrar gràficament i amb suport paper, el procés: dibuixos, esborranys en tres dimensiones i peça final. Per decidir el format i el disseny d’aquesta presentació, l’alumnat experimenta fa proves en diferents formats, amb els colors dels papers. Un resultat de nivell!!!

 

 

 

Finalment, el grup d’alumnes, idea i munta l’exposició dels seus treballs al vestíbul de l’institut. Com organitzar les peces, les cartel·les, com col·locar les escultures, els suports. Una gran tasca de presa de decisions, i un resultat molt satisfactori.

 

A continuació els resultats d’aquestes creacions, a l’esquerra el referent de la natura, i a la dreta la peça final.

Una mostra del bon nivell i compromís del nostre alumnat, felicitats a tots per la feina feta!!

 

Joan Noguera

 

Anna Solé

 

Mariona Rovira

 

Pol Roig

 

Josefa Maureira

 

Júlia Manonelles

 

Aina Lloret

 

Laia Martinez

 

Karolina Bueniviciute

 

Alba Hernández

 

Júlia Gusi

 

Júlia Guasch

 

Paula Flor

 

Helena Espina

 

Júlia Cendrero

 

Lídia Balagué

 

Paula Aznar

 

Setmana de la Ciència: xerrada de metereologia
0

Setmana de la Ciència: xerrada de metereologia

És una sort, que un any més, un professor jubilat de química ens expliqui metereologia, perquè ho fa pel gust d’encendre l’interès pels fenòmens atmosfèrics. Tot l’alumnat de 1r d’ESO dins de la matèria de Biologia i Geologia, van tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada de Metereologia que va fer-nos l’Antoni Valls. La xerrada va començar amb el gràfic de l’increment, any rera any, dels nivells de diòxid de carboni, i fer-nos conscients que tots hi participem, en aquest increment, tot i veure que els països poderosos no fan gaire per evitar-ho.

Després vam recórrer la troposfera, vam descobrir la pàgina del Meteocat i vam saber interpretar tant els senzills mapes de símbols com el isobàrics. Vam poder veure com funcionen els quatre radars per donar la famosa imatge de radar que surt a TV3; i que estan a Vallirana, a Puig d’Arques, Tivissa i a la Panadella. I vam poder repassar els conceptes, explicats amb la paciència de qui gaudeix apropant la ciència a tothom que en vulgui gaudir.També els mapes isobàrics i un degotall d’imatges comentades van fer les delícies d’aquells que, quan es lleven al matí, miren el cel, i contemplen el paisatge que l’atmosfera ens regala cada dia. L’Antoni ens anima a mirar el cel , i contemplar el cel, mirar els núvols, i els fenòmens que l’atmosfera ens regala cada dia. Un any mes, li agraïm a l’Antoni la seva tasca divulgadora.

Setmana de la Ciència: Exhibicions amb nitrogen líquid
0

Setmana de la Ciència: Exhibicions amb nitrogen líquid

Seguint amb la celebració de la Setmana de la Ciència 2016 aquest any, el professor jubilat Antoni Valls, a més d’endinsar-nos en el món de la metereologia amb la xerrada amb l’alumnat de 1r d’ESO, ens ha fet gaudir amb el nitrogen líquid. El nitrogen líquid és nitrogen pur en estat líquid a una temperatura igual o menor que el seu temperatura d’ebullició, que és de -195,8 °C a una pressió d’una atmosfera. El nitrogen líquid és incolor i inodor. La seva densitat al punt triple és de 0,707 g/ml. El nitrogen líquid és una font de fàcil transport i compacta de gas nitrogen sense pressurització. Es produeix industrialment en grans quantitats per destil·lació fraccionada de l’aire líquid. S’ha de manipular amb cura, pel fet que és un gas inert (desplaça l’oxigen) i per la seva baixa temperatura  que si no es segueixen les indicacions pot produir alguna cremada.

Tenint en compte aquestes indicacions, tot l’alumnat de 4t d’ESO va poder apreciar l’intangible nitrogen líquid, sucar-hi galetes, congelar i trencar en mil bocins una margarida, congelar alcohol de 96º i observar-hi els cristalls, fregir carn, deixar un globus inflat comprimit fins la forma d’una patata fregida, fer perdre l’elasticitat d’una pilota de goma, variar el timbre d’unes campanes de plom i de zinc… i més coses tot jugant amb el nitrogen líquid.

 

No només hem jugat, també hem aprés perquè el globus inflat es quedava aixafat com una patata chip. I no és perquè es desinfli. Es deu al refredament de l’aire, que fa que ocupi menys volum, i que amb el pes de l’atmosfera, el deixa ben aixafat. Quan el tornes a deixar sobre la taula, torna a inflar-se fins la mida anterior. Ho podeu veure a molts vídeos penjats a la xarxa.També són moltes les aplicacions del nitrogen líquidEl nitrogen líquid té la capacitat per mantenir temperatures molt per sota del punt de congelacióde l’aigua, cosa que fa que sigui molt útil en una àmplia gamma d’aplicacions:

  • En construcció:
    • Segellat de vies d’aigua en la construcció de túnels sota l’aigua o nivell freàtic del terreny, aplicant amb llances a l’interior de les fissures per on penetra l’aigua, el nitrogen líquid la congela taponant així la via i donant temps a aplicar cues o altres materials segellants.
    • Per congelar l’aigua de les canonades en absència de vàlvula de pas.
  • En biologia i medicina:
    • Conservació de mostres biològiques, per procurar una congelació ràpida que eviti el dany d’estructures microscòpiques (p. ex.: sangespermaovaris). Per emmagatzemar cèl·lules de mostra en un laboratori. Per preservar mostres de teixit d’extirpacions quirúrgiques per a futurs estudis.
    • En criogènia i en crioteràpia (per a l’eliminació de berrugues o d’hemorroides.
  • En alimentació:
    • Per a la congelació i transport d’aliments
    • En la preparació d’aliments, com per fer gelat.
  • En astronomia
Setmana de la Ciència: l’any dels llegums vist per l’IB
0

Setmana de la Ciència: l’any dels llegums vist per l’IB

L’Institut està gaudint aquests dies de la Setmana de la Ciència 2016 que és una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Enguany, els temes centrals de l’edició són:

  • D’una banda, els llegums, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional dels Llegums;
  • La cartografia, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Mapa; i
  • La relació global/local amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de l’Entesa Mundial.

L’Institut Moisès Broggi està celebrant la setmana fent diferents activitats de les quals hi ha penjants els respectius articles a la web. Dels tres temes, hem triat l’Any Internacional dels Llegums, per fer-ne l’exposició del vestíbul, i que podreu visitar fins el dilluns 28 de novembre.

Aquest any, la xerrada ha estat la divulgació de l’estudi que l’alumnat del Batxillerat Internacional ha fet, dins del context del Projecte del Grup 4, on estan implicades les matèries de física, química i biologia. Han fet l’estudi: Els llegums a l’entorn del Broggi amb diferents enfocaments, químic, botànic, taxonòmic, ecològic (simbiosi, cicle del nitrogen) i realització d’un interessant estudi estadístic tant a l’alumnat i docents de l’institut, com també, als comerços especialitzats i supermercats de l’entorn.

Els resultats d’aquests estudis s’ha presentat a l’alumnat de 2n i 3r d’ESO, que van seguir la xerrada, molt interessats en les explicacions dels seus companys. La FAO, ha fet un vídeo divulgatiu, que la presentació incloïa i que podreu veure aquí:

 

La xerrada d’uns seixanta minuts, amaga tota una feina d’investigació d’unes 20 hores lectives entre química i biologia, més els assajos de la presentació, inclosos alguns esbarjos, i les dedicades a fer les conclusions de cada investigació, i les de fer la presentació compartida al drive.

 

L’alumnat de l’IB també ha participat en l’exposició del vestíbul, on hi podeu veure una varietat molt gran de diferents llegums, com ara mongetes, pèsols, garrofes, soja, faves, llenties… També hi ha la mostra de tres lleguminoses que han estat cedides pel Servei de Camps Experimentals de la Universitat de Barcelona, la qual cosa volem agrair des d’aquestes línies. Es tracta de tres plantes, una de soja, una favera, i una planta d’alfals, que tenen la peculiaritat de tenir nòduls simbionts a les seves arrels. Aquests nòduls radiculars són unes estructures que es formen com a conseqüència de l’infecció de les lleguminoses per uns bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric, que la mateixa planta atrau per les secrecions químiques que fan les arrels. Els bacteris obtenen els glúcids i un lloc on viure més comfortable, i les plantes reben el nitrogen en forma de nitrat, sense que calgui que n’hagi al sòl on viuen. De fet, la mort de les plantes permet que el sòl quedi altament enriquit en aquest nitrogen, sense que calgui adobar els camps, amb les implicacions ecològiques que això té.

Si voleu  més informació sobre l’any dels llegums podeu visitar la pàgina que la FAO ha dedicat a aquest important esdeveniment mundial.http://www.fao.org/pulses-2016/es/

I si voleu saber quina relació hi ha entre els quirats dels diamants i les garrofes, no deixeu de visitar l’exposició.

Xerrada sobre Radiologia Contrastada
0

Xerrada sobre Radiologia Contrastada

Els alumnes de segon curs d’Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear han pogut gaudir d’una magnífica xerrada sobre Radiologia Contrastada que ens ha vingut a explicar David Llopis, tècnic en actiu amb més de 20 anys d’experiència laboral.

Moltes gràcies David per la teva col·laboració. Hem gaudit molt, tant els alumnes com els professors.

Ens visita el cineasta Nicolás Philibert
0

Ens visita el cineasta Nicolás Philibert

Avui hem tingut el plaer de compartir amb Nicolas Philibert, un gran cineasta francès, moltes de les emocions i vivències que només s’experimenten al crear un film.

L’any passat, a 1r de batxillerat, vam participar al projecte Cinema en curs, vam fer un documental del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Per fer el nostre film ens vam documentar i vam fer molts visionats de diferents cineastes. Vam veure el documental La Ville Louvre de Philibert. Aquesta pel·lícula ens va inspirar i va ser un gran referent per nosaltres.

Aquest matí ha vingut al nostre institut i hem pogut comentar amb ell tot el que vam sentir i viure, hem pogut resoldre dubtes, hem après molt més sobre cinema i hem compartit reflexions i sensacions.

Hem volgut que la trobada fos a l’aula on vam desenvolupar el film, així que hem apartat les taules i ens hem assegut tots en rotllana al mig de la classe, per sentir-nos més a prop, per tenir un ambient més càlid i familiar.

Abans de l’arribada del cineasta, ha vingut la Meritxell, la cineasta que ens va acompanyar el curs passat durant tot el projecte, desprès les noies d’ A Bao a Qu, i per últim Philibert. Ens feia molta il·lusió poder estar amb ell i les nostres primeres impressions han sigut molt bones.

Per començar, dues alumnes de classe han presentat la trobada agraint que sigués amb nosaltres. A partir d’aquest moment hem iniciat una conversa amb ell. Primer ens hem ajudat d’un guió, però ben aviat hem vist que Philibert és una persona molt agradable i propera i cada cop la conversa ha anat sent més dinàmica i espontània.

 

 

Hem parlat des d’aspectes en general de les seves pel·lícules i la seva manera de filmar, fins a aspectes més concrets com el tractament del so o la llum als films ‘Être et avoir’ i ‘Ville Louvre’.

Ens han sobtat algunes de les seves respostes entorn al procés de creació com per exemple, com va sorgir la ideació de la pel·lícula ‘La Ville Louvre’, la seva forma poc convencional de tractar la relació entre les persones i la càmera, com integra a l’espectador al film, o el fet de no agafar referents a l’hora de filmar i deixar que el moment el captivi.

També, comentant el seu procés de rodatge hem après que no cal seguir sempre unes pautes, ni saber-ho tot sobre allò que s’està filmant, s’ha de captar el moment adient, i per això s’ha de saber quan no filmar.

Un dels moments més emocionants ha estat quan hem parlat sobre la dificultat i la importància de retratar les persones, sobre quina és la millor distància per a filmar-los i relacionar-nos-hi. Philibert ens ha explicat que ell sempre està a prop de qui retrata, a una distància on els pugui tocar, per tal d’establir una relació de confiança. Ens ha explicat que en cinema documental és important saber quan no filmar; filmar només el que les persones volen donar. Nosaltres hem compartit amb ell la profunditat que tenen els retrats de les persones quan no treballen i són conscients de la càmera, com tenen una dimensió emocional més profunda i ens permet conèixer el seu interior.

 

Hem après també que el so és qui construeix millor l’espai, no tant com la imatge. També que és té molta més llibertat a l’hora de filmar si es treballa amb la llum natural, perquè no es depèn de tot el sistema d’il·luminació. Un altre aspecte que hem après és a no condicionar les persones, no han de tenir un guió, ni fer-los seguir unes pautes. Si miren a càmera no hi ha cap problema perquè no busquem una ficció on els personatges hagin de fer veure que no hi ha una càmera, sinó que volem captar el moment, l’acció, el que ens transmet el personatge. Fins i tot, Philibert ho planteja com un joc.

Ha estat molt bonic quan ens ha dit que la vida quotidiana és plena d’històries i de bellesa, que qualsevol lloc ens ofereix infinites possibilitats, que la quotidianitat de les persones i les seves accions són interessants, perquè es tracta de tenir en compte els petits detalls, no de buscar les coses grans que ens impressionen.

El que ens ha agradat més, és que no ha sigut com una conferència, ha sigut una conversa. Philibert s’ha acostat a nosaltres preguntant-nos també sobre el nostre film, i hem pogut compartir amb ell processos i formes de fer i mirar cinema.

 Molt agraïts al cineasta i al projecte Cinema en curs!

I per acabar, gran foto de familia!

 

Moltes gràcies a Nicolàs Philibert i moltes gràcies al projecte Cinema en curs!

Alumnat de 2n Batx Arts

Curs 2016-2017

Intervencions a l'espai
0

Intervencions a l’espai

Una de les activitats que ens permet el fet d’estar al projecte Magnet és la formació del professorat per poder ampliar i aplicar l’estudi de l’art contemporani a l’aula.

És per això que a la tornada del pont de Tots Sants, tota la classe de 3r d’ESO A va fer una intervenció en l’espai aula, amb motius de Halloween.

La inspiració ens venia d’en Gordon Matta Clark, que va nèixer i morir a New York (1943-1978). El seu art es fonamentava en la intervenció dels espais arquitectònic, en els seus últims estats, el previ a la seva destrucció, essent el seu un art fugaç, i condemnat a la desaparició. Aquesta manifestació artística es va anomenar «building cuts».Podriem dir que feia una mena de reciclatge d’espais, però curiós, perquè els espais resultants, quedaven convertits en una mena de grans escultures.

La nostra intervenció en l’espai ha donat com a resultat una gran teranyina, trenada entre tots i totes, i que ens recull, alhora que trenca amb la rigidesa prismàtica de la nostra aula.

L’Institut Moisès Broggi rep el Diploma de certificació de la ISO 9001
0

L’Institut Moisès Broggi rep el Diploma de certificació de la ISO 9001

L’Institut Moisès Broggi rep el Diploma de certificació de la ISO 9001, de mans de les autoritats de polítiques educatives i del Departament d’Ensenyament.

El passat dia 10 de novembre vaig poder ser testimoni de la cerimònia de lliurament dels diplomes, a la XIV Jornada de qualitat a l’ensenyament. El van recollir la coordinadora de qualitat, Mònica Tordera, i el director, José Manuel Celorio.

En poc més de 2 minuts van aparèixer a la meva memòria tot un seguit d’imatges dels últims 6 anys, des del meu minut zero, quan el cicles formatius van iniciar la seva implantació i el Programa de Qualitat i Millora Continua va esdevenir una línea d’acció transversal, una filera de totxo en el mur de contenció d’una escola, que llavors lluitava per sobreviure.
En aquests anys, de treball i esforç per part de tots i totes, i per ordre cronològic, s’han consolidat els cicles formatius de sanitària, el batxillerat artístic, el Projecte Magnet de l’ESO, el Batxibac i just aquest curs ha començat el curs de Batxillerat Internacional.
Aquest certificat és un reconeixement no només a les persones que hi vam creure des dels inicis sinó també a totes les que treballen dia a dia i fan possible que es sostingui aquesta organització.
Implantar un sistema de gestió de centre que garanteixi una millor organització (planificant i executant) i una millora continua (revisant i millorant) no és fàcil i per això arribar-hi té més mèrit.
Ara som un dels 120 centres a Catalunya amb la ISO 9001.
Dels projectes que es van coure en aquell 2010 en un Sant Josep de Calassanç malferit, tots han arribat a bon port al Moisès Broggi.
Ara que els miro com pugen per rebre el reconeixement, em ve la imatge d’un cercle que es tanca.
En constant moviment però, les idees bullen i nous projectes arriben a les mans inquietes.
Què n’estaria d’orgullós el Dr. Moisès Broggi!
Sandra Díaz 
Experimentem amb la llum_Fotografia II
0

Experimentem amb la llum_Fotografia II

Seguim experimentant amb l’ús de la càmera i les seves funcions. Aquest treball s’ha realitzat dins la matèria de Cultura Audiovisual de 2n Batxillerat. Aquest cop explorem l’obturador i la velocitat d’obturació.

Fem proves amb llanternes, encenedors i làsers. De nit sortim al carrer per capturar les llums dels cotxes. També dibuixem i escrivim amb la llum. Explorem el moviment i ens fascinem per  les il·lusions òptiques aconseguides, aparicions i desaparicions. Després d’una selecció acurada de tot el material per part de l’alumnat, us mostrem algunes de les fotografies resultants.

 

Cira Pujol

 

Sara Carbonell

 

Júlia Piñana

 

Palmira Sabaté

 

Maria Munarch

 

Marina Amadó

 

Pau Sánchez

 

Júlia Alejandre

 

Júlia Calero

 

Jessica Cortés

 

Ainoha Arjona

 

Elena Vicente

 

 

Laia Vallespí

 

Alba Serrano

 

Blanca de la Cruz

 

Alba Panyella

Arnau Giménez