0

Més enllà d’un retrat

L’alumnat de 2n Batxillerat d’arts, dins la matèria de Cultura Audiovisual i en el marc del projecte Fotografia en curs, ha treballat sobre la construcció d’un retrat. Una pràctica rigorosa on hem treballat:

  • Diversos referents: Richard Avedon Humberto Rivas, Van der keuken, Richard Billingham, Raymon Depardon, Henri Cartier-Bresson, Toby Glanville, Pierre Gonnord, Moholy-Nagy, Irvin Penn i Bernard Plossu entre altres.
  • Hem llegit textos molt inspiradors sobre la concepció del retrat de 4 fotògrafs: Avedon, Penn, Cartier-Bresson i Gonnord. Destaquem algunes cites:

“Un retrat no és una semblança. En el moment en què una emoció o un fet es transformen en fotografia deixen de ser un fet i es converteixen en una opinió” Richard Avedon.  Prefaci del catàleg Richard Avedon. In the american West, ed. Fundació la Caixa, Barcelona 2003. p. 14-15.

“En el retrat fotogràfic hi ha alguna cosa més profunda que busquem dintre d’una persona, essent dolorosament conscients que una limitació del nostre mitjà és que l’interior és enregistrable només en la mesura en què es fa aparent a l’exterior…” Irving Penn.  Transcripció d’una conferencia d’Irving Penn al simposi de fotografia al Wellesley College, el 23 d’abril de 1975. Dins Irving Penn Portraits (Magdalene Keaney, ed.), National Portrait Gallery, Londres, 2010, p 6.

“Si lo que el fotógrafo debe intentar es alcanzar un reflejo real de lo que constituye el mundo de esa persona (externo e interno), es necesario que el sujeto del retrato esté dentro de su normalidad” Henri Cartier-Bresson,“El instante decisivo” dins Fontcuberta, Joan. (ed.), Estética fotogràfica, ed. Gustavo Gili, Barcelona, 2003, p. 227-228.

 “Cada día, en el ritual fotográfico, voy construyendo, poco a poco, mi autorretrato. Intento así detener el tiempo para escribir mi diario, escuchando respirar a los demás y dejando huella sobre lo efímero”. Pierre Gonnord. Bajo la Piel, http://www.pierregonnord.com/

  • També hem realitzat textos sobre la persona fotografiada i sobre els referents.
  • La part pràctica ha consistit en 2 sessions fotogràfiques amb el nostre retratat, sempre tenint present els referents estudiats.
  • Posteriorment, hem vist els retrats de tots els companys a classe i hem acompanyat col·lectivament la tria final.
  • Un cop triat el retrat definitiu, hem fet un text per explicar les nostres intencions i hem fet l’anàlisis de la fotografia final.

A continuació tots els retrats i un extracte dels textos generats:

Romà Cots

Títol: “Looking through my window”

Pel meu retrat he pres com a referència en Raymond Depardon i en Johan Van der Keuken. Cal destacar la influència de l’expressivitat i naturalitat de Depardon i  també la seva composició centralista, mirada perduda fora de camp i el joc que fa amb les llums. D’en Van der Keuken he trobat interessant la il·luminació natural i el joc amb les finestres creant una il·luminació lateral dels rostres, aquests aspectes els vaig aplicar al meu retrat

creant un cert contrast per així remarcar les zones més fosques com els plecs de la roba.

Es tracta d’un mig pla minimalista, tot i ser en color hi predominen els grisos com en els retrats de Van Der Keuken.

Aplicant tots aquests aspectes de la fotografía de Depardon i Van Der Keuken he volgut captar un instant que semblés autèntic i quotidià d’un dia qualsevol de la Carmen, la meva àvia de 82 anys que diàriament seu davant la finestra per contemplar que passa al seu voltant.

Helena Espina. 

Títol: El meu germà

Per fer aquesta fotografia vaig prendre com a referent a Duane Michals. M’agraden molt les seves fotografies des que vaig anar a una exposició seva a la fundació Mapfre. Les seves obres van destacar, sobretot, durant els anys setanta per les seqüències i la incorporació de textos a les fotos. Les seves obres estan, principalment, influïdes per Agret, encara que també va estar molt influït pel surrealisme de Magritte i Balthus. Està considerat un dels principals representats de la fotografia conceptual i filosòfica.

Vaig fer varies proves amb diferents persones però la que millor funcionava davant la càmera va ser el meu germà.

La tria final ha estat complexa, però el que he volgut és experimentar tècnicament la velocitat d’obturació. Posant la velocitat lenta vaig aconseguir fotografiar l’evolució del moviment des de la posició estirada a la posició asseguda. L’enquadrament és horitzontal amb una paleta de grisos equilibrada i amb algun element negre destacat com la manta de sobre el sofà. El personatge centrat i la mirada fora de camp ens intueixi l’entorn.

Miquel Sierra

Títol: Ramón

La persona que he triat per retratar és el meu avi Ramón, que va néixer a Extremadura. De jove va emigrar a Barcelona, on va conèixer la meva àvia, i des de llavors ha viscut aquí i sempre ha estat una persona amb un caràcter molt fort.
Tot i així, ha tingut problemes de visió des de fa temps i ara és gairebé totalment cec. Actualment viu sol en un pis al centre de Barcelona.

La referència principal per al meu retrat ha estat Raymond Depardon, però també he tingut presents les tries de Richard Billingham. Els he triat per la importància que donen al context, i per la seva intenció de retratar la realitat tal i com és.

A la fotografia, el meu avi apareix petit, dins unes parets que el defineixen i expliquen moltes coses d’ell. M’ha interessat, per tant, el pla general, que mostra més detalls de la casa. També he triat aquesta fotografia perquè centra la mirada al meu avi directament, pel contrast de llums amb el fons blanc.

He volgut captar un instant de la seva vida diària, sense fer valoracions massa explícites i mostrant-lo de manera que sembli autèntic i quotidià.

Anna Muniesa

Títol: Kiru

El referent que vaig triar per fer el meu retrat va ser Raymond Depardon, ja que em va cridar l’atenció la importància que li dóna al context. Em va agradar, també, com tracta el color i com juga amb la profunditat de camp creant textures.

Per fer el meu retrat vaig triar un format horitzontal per a les dues fotografies del díptic. En la primera apareix el fons desenfocat i ell enfocat i centrat, crida molt l’atenció sobretot el color del seu cabell que és el primer que mirem. En canvi a la segona ell és el que està de cara però desenfocat i és en aquesta on descobrim els detalls del paisatge.

La persona que he triat per retratar és un amic meu que es diu Kiru,  ens coneixem des de petits i he volgut mostrar a través d’aquest díptic la seva personalitat, ja que tot i que es una persona molt divertida i alegre, també és bastant tancat.

 

Mariona Urgell

Títol: Madonna

Aquesta imatge fa referència a la pintura renaixentista, adaptada a la fotografia. El contrast en les ombres, la llum suau, el balanç de blancs càlid i les faccions facials de la fotografiada, són entre altres algunes de les característiques que recorden a aquest moviment artístic. La fotografia en si té certs trets que recorden a la pintura del pintor italià del segle XVII, Carlo Dolci. La persona que hi apareix és la meva veïna Nina.

Louna Barbié

Títol: Mirades

Text: En aquesta imatge he volgut retratar la mirada del meu millor amic en un entorn tranquil i relaxat, del qual mira cap a la llum del foc. Una llum exactament igual à la de les faroles del carrer. He utilitzat com a referent Bernard Plossu que no tractava de mostrar un món bonic sinó el més proper à la realitat. L’autor fotografia només les coses que es necessiten immortalitzar, com aquest moment, jo i  el meu amic, ón,en veu l’escena. Vaig voler immortalitzar el moment.

Júlia Guasch

Títol: El meu pare.

El referent que he tingut en compte per fer el retrat ha estat Richard Avedon. Amb aquest retrat he volgut ensenyar dos cares d’una persona en un mateix moment. El retratat ha estat el meu pare i la fotografia la vaig fer quan va tornar de treballar, volia mostrar el dia a dia. Per aquest motiu m’ha interessat mostrar dues cares: una mirada cansada i un somriure.
Les ombres que hi ha són perquè els retrats estan fets de nit amb la llum del menjador encesa.
Els resultat final l’he emmarcat com feia Avedon, amb unes línies negres que simulen pinzellades. El díptic té les fotografies en aquest ordre perquè en els marges exteriors hi ha més aire que en els interiors.

 

Jana Borja

Títol: Intimitat

Aquesta és una fotografia intimista, que mostra la retratada reflectida en un mirall. Es deixa entreveure però segueix mantenint les distàncies amb la mirada fora de camp. La llum càlida ajuda a dirigir l’atenció sobre el seu rostre, ja que aquest té més lluminositat, reforça la suavitat de les formes del rostre.

És un pla mig llarg, la fotografia és del seu reflex al mirall i li podem veure el seu peu “real”. El peu és un element molt important, ja que la mostra a ella realment però a la fotografia només la intuïm pel que és el seu reflex.

Vaig voler fotografiar el seu reflex i no a ella directament per seguir amb aquesta temàtica intimista, on es deixa entreveure però segueix mantenint les distàncies amb la mirada fora de camp. La posició dels braços és molt delicada, se la veu relaxada però alhora fina i elegant. La mà es recolza en la seva barbeta i focalitza encara més l’atenció en el seu subtil somriure.

Com a referent principal m’he inspirat en Toby Glanville.

Títol: Tríptic

Aquesta proposta sorgeix de la idea de voler aprofundir en el tema de la intimitat i amb el joc de mirades i delicadesa que desprèn la fotografiada. Moments qüotidinas, gestos i mitades.

Anna Badia

Títol: la meva àvia

El meu principal referent ha estat Richard Avedon, ja que vaig trobar interessant el fet de que poses a les persones davant d’una pared blanca i dir-los que fessin el que volguessin. Vaig voler fer exactament el mateix, perquè volia captar les seves reaccions i expressions. La persona retratada és la meva àvia, la qual considero una persona molt natural. En aquesta fotografia volia representar el seu estil i la seva naturalitat.

Anna Solé

Títol: Mei

Finalment he decidit triar aquesta foto per totes les emocions que provoca, la retratada és una de les meves millors amigues i aquesta foto reflecteix molt bé la seva personalitat. Com que no mostra la mirada produeix una sensació de calma i serenitat que acompanya la totalitat de la composició.

El que més atrau a primera vista són els llavis vermells que encara ser una tonalitat freda aporten una ”aura” càlida a la cara.

Trobo que la composició d’aquesta imatge mostra una actitud serena, l’espai simple de colors freds i la llum càlida que desprèn la cara en contrast amb el color negre del cabell i el jersei, que ajuda a emmarcar el rostre, i el fons, queda molt bé en el conjunt

Una de les meves grans inspiracions és la fotografia de Ellen von Unwerth als 90, la manera que té de treballar el color i la llum s’assembla molt al que jo volia aconseguir a l’hora de fer la fotografia. També m’ha inspirat Mapplethorpe.

 

Marcel Recasens

Títol: “Mirada a mitja tarda”

Aquest és un retrat del Joan, amic meu i antic company de classe. La fotografia està ambientada en l’antiga zona industrial del Poblenou, en un solar abandonat. El meu referent principal és Jeff Mermelstein, artista novaiorquès especialitzat en la fotografia urbana.

A nivell tècnic, és un pla mig, amb la persona més enfocada que el fons. Vaig buscar una il·luminació potent, directa, amb una llum molt blanca.

 

 

Alba Hernández

Títol: Arnau

Els fotògrafs que més m’han inspirat són Depardon, Gonnord i Avedon. Sobretot per la seva manera de retratar la mirada i l’expressió del rostre.

Finalment he optat per deixar de banda el context on es troba la persona i centrar-me i treballar únicament el rostre. M’ha agradat captar la persona tal com és, captar l’instant i, d’alguna manera, que la mirada pugui fer parlar a la fotografia per sí sola.

En la tria final he volgut treballar la personalitat,  l’expressió facial i la mirada de l’Arnau.

 

Adrián Camarós

Títol: l’ àvia

La persona retratada és l’àvia de la meva parella. És natural de Montevideo (Uruguai), però ha viscut arreu de Sud-amèrica. El meu referent ha estat Van Der Keuken, em va impressionar molt la seva fotografia “Johan darrere el vidre” (1956). Aquest retrat ha estat escollit per l’emoció i la naturalitat de la persona retratada.

Dins la composició, trobem un primer pla frontal i el punt d’interès directe és el rostre. Darrere del primer terme trobem poca profunditat de camp i desenfocament, que dóna dinamisme a la persona i una sensació d’inestabilitat i moviment. La paleta de colors és austera i neutre de forma intencionada, la llum que hi havia connotava massa la imatge i donava massa saturació i caliu a la textura, per aquest motiu, vaig optar per utilitzar una llum zenital molt blanca i majorment la llum que entrava per la finestra. La mirada es dirigeix cap a terra, ja que la fotografia és presa en un moment de riure real. A part de la mirada, també la gesticulació es veu afectada per l’espontaneïtat del retrat. Quan riu, té la tendència adquirida de subjectar-se la mandíbula amb la mà, això es deu al nerviosisme que pateix la persona i la necessitat que té d’ocupar i exercitar les mans. M’ha agradat molt fotografiar aquest gest. Per poder fer aquest retrat vaig haver de tenir una actitud acollidora i amable amb la persona retratada.

Karolina Buineviciute

Títol: Epifania

Aquest retrat és de la meva tieta. En la fotografia volia transmetre la seva mirada i la seva expressió, per això el format de la imatge és en vertical, perquè pugui centrar-me només en la retratada i no en el context. El meu referent és Richard Avedon, conviu amb els retrats i majoritàriament les seves imatges tenen el fons blanc. Jo pel contrari no volia un fons blanc, sinó un fons en flou, i que el retrat fos el centre d’interès.

 

Mariona Rovira Noëlle

Títol: Margot

La persona retratada és la Margot, la germana de la meva àvia. És un retrat que va sorgir de manera imprevista. M’ha interessat ambientar la fotografia en un espai obert, al carrer, a prop de la platja, a plena llum del dia.

El referent amb el que m’he inspirat ha estat Toby Glanville un fotògraf que té present en tots els seus retrats, la localització, la gama cromàtica, les textures que presenta l’espai, l’expresivitat de les persones…

Finalment el que a mi m’interessava des d’un principi era poder reflexar en el meu retrat les arrugues i la marques de la cara de la Margot, ja que és una persona gran i trobo que és alguna cosa molt bonica. Però desprès d’haver-la fet me’n vaig adonar de que potser hauria estat molt millor si no portés posades les ulleres de sol ja que queda la seva vista i la seva expressivitat amagada. Estic satisfeta del resultat final, sobretot destaco la composició, l’enquadrament i els colors càlids, que en conjunt, amb la llum que hi havia aquell dia, fan que acabi de ser un retrat amb una certa sensibilitat i naturalitat.

 

Joan Noguer

Títol: Hipster
A la imatge hi ha retratat el meu pare, enquadrat en primer pla davant d’un fons completament gris. Per fer aquest retrat he tingut en compte les fotografies d’Irving Penn (1917-2009), basant-me sobretot en el contrast entre tons foscos i clars que mostrava en les seves fotografies mitjançant ombres projectades damunt del rostre.

A la imatge s’hi aprecien diversos punts de llum a la pell, en canvi, al cabell i la barba es contrasten amb colors més foscos.
La meva intenció a l’hora de retratar, va ser la de mostrar aspectes contraris de la personalitat del meu pare.

Paula Flor

Títol: MARTA

La persona retratada és la Marta, una amiga de l’institut. El referent que he tingut en compte per fer el meu retrat ha estat Richard Avedon per com fotografia les mirades i pel fons blanc que sempre fa servir. És un primer pla perquè  he volgut centrar-me en la profunda mirada de la Marta. El rostre expressa una tendresa especial. La llum és suau i el fons blanc ajuda a donar-li més importància al rostre.

Samanta Fernandez

Títol: LITA

La persona retratada es la meva mare, la Manuela. A casa vivim només ella i jo, per aquest motiu he decidit retratar-la, ja que la nostra relació és molt propera i tenim molta confiança l’una amb l’altre. Els meu referents per realitzar el retrat van ser  Diane Arbus, ja que molts dels seus retrats estan fets en espais d’intimitat com bé pot ser una casa, cosa que també em sembla molt acollidora, també mostra a les persones retratades en situacions quotidianes, naturals i còmodes. També Henri Cartier-Bresson, té alguns retrats molt naturals i realistes des del meu punt de vista, com un “Silencio interior” o bé el retrat de la seva filla Mélanie Cartier-Bresson “En casa de Folon en Burcy”. Vaig voler retratar un moment  quotidià, que fos molt natural i que ella s’hi sentis còmode. Vaig escollir  casa nostre perquè és el lloc on mes còmode es pot sentir i on es mostra més ella.

Júlia Gusi

Títol: Gemma

La noia del retrat és la Gemma, té 18 anys i ens vam conèixer l’any passat al entrar les dues al batxillerat artístic del Broggi. La referència principal d’aquest retrat ha estat una barreja entre Van der Keuken i Irving Penn, pels fons neutres i les mirades.

El punt clau del retrat és la mirada, ja que és el focus d’atenció principal al ser un primer pla. Aconsegueix transmetre serenor, pel seu gest i posició, però alhora, es pot concebre un cert grau d’inquietud en el fet que la mirada és directa a càmera i per tant “t’està mirant als ulls”. L’elecció de posar el retrat en blanc i negre ha estat per unificar les tonalitats i donar-li aquesta sensació que acaba transmetent. Sóc partidària de deixar les fotografies en el seu color original en comptes de passar-les a blanc i negre o aplicar-hi altres filtres. Però si que de vegades, com és en aquest cas, considero que la fotografia aconsegueix aquest millor acabat en blanc i negre, més artística.

Lidia Balagué

Títol: Naturalitat

El referent en el qual m’he inspirat per realitzar el meu retrat ha estat Raymond Depardon. És una fotografia ubicada en plena natura, on la llum que reposa sobre el seu rostre, reflexa tendresa. La mirada, que es troba fora de camp, i la posició del seu cap alçat, reforça una actitud profunda i especial característica de la meva amiga. El fons poc nítid, crea un focus d’atenció en el seu rostre.

Laia Martínez

Títol: Pol

Per realitzar la fotografia he tingut en compte a Depardon. He volgut mostrar l’espontanietat i la inocència d’una persona més jove que jo. Per això he triat al meu germà. Personalment es una persona a la que conec molt bé.

La fotografia està centrada i situada en un espai natural, trets que comparteix amb Depardon, juntament amb els colors

 

Clàudia Alcalde

Títol: Futur

Mantenint presents la composició minimalista de Van der Keuken i els ambients rurals de la fotografia de Depardon, he construït el meu retrat. Un retrat on hi destaca la importància del context amb la finalitat d’explicar la història de la retratada, a la manera de Cartier-Bresson.

Alçant-se de manera imponent, poderosa i segura, la figura de la meva cosina crea un línia dominant vertical que travessa la imatge, trencada per la diagonal que forma la bola de palla. Tant la mirada altiva com la tria del pla contrapicat reforcen la seva actitud desafiant, pròpia d’una noia que s’ha vist obligada a començar des de zero en un nou continent.

La llum és molt suau, gens dura. De fet, prové del darrere de la figura, sense arribar a crear un contrallum. El sol ha estat capaç de crear unes ombres i il·luminacions molt interessants en la pell de la retratada.

La paleta de colors es troba envaïda pel blau emboirat, que ocupa gran part de la imatge. El to groguenc de la palla queda en perfecta harmonia amb el fons. Colors propis del camp. Trencant amb tots els tons anteriors i central, la meva cosina té una tonalitat molt més forta, amb una pell obscura i una viva samarreta vermella.

Daniel Muñoz

Títol: Jordi Guarch

Principalment aquest retrat ha estat influenciat per una fotografia de Richard Billingham, però també he tingut en compte altres retrats seus. Tanmateix Raymond Depardon ha estat molt present a l’hora de realitzar aquest retrat.

La persona retratada es diu Jordi, un artista que té el seu estudi a la nau Bostik, allà on treballa i hi viu de tant en quan. En aquesta fotografia volia representar naturalitat, per aquesta raó, el Jordi surt fumant en el lloc on passa moltíssimes hores. Sent el seu espai privat, no volia que aquest quedés deformat. Al aparèixer jo a la fotografia vull mostrar que ha estat ell qui em va deixar retratar-lo sent el moment en que ens vam conèixer.

 

Arnau Salvador

Titol: Manel

Aquest retrat està inspirat per Humberto Rivas i Richard Avedon.

Podem veure al meu pare en un primer pla i podem observar la textura del seu rostre i els detalls de la seva pell amb molta claredat. Te una expressió serena que representa el seu caràcter calmat però alhora despert i conscient. Està en un estat natural tot i que el moment de la fotografia no ho era. Amb aquest retrat volia captar dins del possible el seu caràcter.

Andrea Torres

Títol: Sandra

La meva idea principal va ser donar-li importància a l’expressió facial i prescindir de situar el personatge en un context.

El meu díptic es caracteritza pel format horitzontal i les llums de colors que ressalten les faccions de la meva cosina. Vaig tenir com a referent a Kertin Vasser i a Gonnord, cadascú m’ha aportat diferents idees per  la composició i per l’estètica.

Hi ha una història darrera de les imatges, de com la Sandra, la meva cosina de 27 anys, es va veure sola davant del cúmul de gent el dia dels atemptats a Barcelona, i com ella ho explica sense importància. Per aquest motiu la primera fotografia s’observa moviment i a la segona no, representant que ella es va sentir en una bombolla en un moment de confusió.

  

Marta Vélez Lucena

Títol: Inconnu

Aquesta fotografia mostra amb un primeríssim pla la cara d’un home. Amb aquest retrat, volia mostrar les seves faccions marcades i especialment la mirada profunda que no deixa d’intrigar-nos i captivar-nos. La seva posició, la seva expressió i la seva mirada diuen molt d’ell i tot i que no el conegués, m’ha captivat i crec que a molts ens dóna pas a preguntar-nos més per ell: Qui és? D’on ve? D’on venia i on anava? Segurament mai ho sabrem i crec que això el fa més especial ja que el sentim proper a través del seu retrat però en realitat de moment és un desconegut; fins quan? M’he inspirat per Gonnord i Avedon.

Pol Roig Valldosera

Títol: Julia is taking a bath

L’artista que he pres com a referent per al meu retrat és Man Ray, centrant-me en els seus retrats de Kiki de Montparnasse amb una màscara africana, titulats Black and white (1926). Com ell va fer, he volgut “retallar” el rostre de la meva model i situar-lo levitant en l’enquadrament de la fotografia. Vaig demanar a la meva íntima amiga Júlia Manonelles que es submergís en una gran banyera plena d’escuma i que només em mostrés la cara. D’aquesta manera he aconseguit retratar una faceta seva neutre i despreocupada, com si acabés de néixer.

Matilda Barba

Títol: Eva

Text: Per aquesta fotografia m’he inspirat en László Moholy-Nagy i Bernard Plossu ja que m’agrada la idea d’un primer pla del rostre per poder analitzar els trets propis de la persona. M’he inspirat també en la importància que té la mirada per Plossu a les seves fotografies de retrat.

La persona retratada es la Eva, una noia de 19 anys. He escollit aquesta fotografia per la llum a la seva mirada, l’expressivitat del seu rostre, i l’entorn en el que estava exposada.

 

Oriol Cabús

Títol: Àlex

El meu referent principal ha estat Henri Cartier Bresson. Retratava a la gent en el seu entorn per poder mostrar-los de manera natural. El seu objectiu era ensenyar la persona. Un altre aspecte que destaca de la seva fotografia es que gairebé sempre treballa en espais urbans, retrata a les persones al carrer.

 La fotografia que he fet és del meu amic Àlex té 17 anys i el conec des dels 3 anys. La fotografia triada el retrata al carrer, el seu entorn, i davant podem observar un element desenfocat fet que fa distreure la mirada i amaga al protagonista rara aquesta reixa.
Paula Aznar
Títol: La meva mare
La persona que he escollit és la meva mare. Té 47 anys, es diu Mercè i ha viscut tota la vida a Barcelona, al barri de Gràcia. Tenim molt bona relació i molta confiança, i penso que la imatge escollida transmet aquesta complicitat a través de la seva mirada. Els fotògrafs amb qui més m’he basat per fer les fotografies han estat: Hackenschmied i Henri Cartier-Bresson.
Hackenschmied és un fotògraf xec que treballa molt el retrat a través dels reflexes, ja siguin de finestres, miralls o fins i tot gots i Cartier-Bresson fa instantànies a gent en el seu entorn. Vol mostrar els seus personages el més reals i naturals possible. Per tant, els mostra en el seu context i de forma objectiva. El seu interès és reflectir la identitat i la personalitat del subjecte. Aquesta és una de les idees bàsiques que he agafat com a referent en la fotografia final.
A continuació podeu veure en galeria algunes fotografies dels referents treballats:

 

Share

Comentaris (0)

Retroenllaç de la URL | Comentaris RSS Feed

Els comentaris estan tancats.