0

Esculpint Frankenstein

Esculpint Frankenstein és un treball realitzat per l’alumnat de 1r Batx dins la matèria de Volum. Aquest any realitzen la matèria tant alumnes del Batx Arts, com del Batx Internacional i el Batx Humanístic.

La proposta escultòrica neix del vincle que tenim ja fa uns anys amb les Biblioteques del districte i s’emmarca dins el 200 aniversari de la publicació de la novel·la de Mary Shelley “Frankestein”.

El procés de creació ha consistit:

  • Proposem a l’alumnat l’encàrrec de crear peces escultòriques a partir de Frankenstein.
  • A l’aula fem pluja d’idees sobre el que sabem de la novel·la i sobre l’autora, Mary Shelley.
  • Realitzem un primer mapa de conceptes. L’alumnat a casa amplia els seus coneixements i al dia següent els comparteix a l’aula amb la resta de companys. Alguns han vist el film del 1931, d’altres han vist altres versions de la pel·lícula original, altres han llegit la novel·la… Alguns alumnes que no han vist el film ni han llegit la novel·la, la proposta creativa els genera desig i sense que sigui obligatori decideixen llegir el llibre o veure el film original.
  • Construïm un mapa col·lectiu de paraules. I comencem a treballar referents escultòrics. El principal, l’artista Mar Arza.
  • També fem una tria de les portades de llibres, pel·lícules i ens endinsem en el romanticisme. Friedrich, Turner…
  • Tot aquest treball el recullim al “quadern d’artista”. Aquesta llibreta/bloc és un instrument on l’alumne recull la fase inicial i de recerca de les diferents creacions de les matèries d’Arts
  • Explorem al bloc: dibuixos, idees, tènciques… també amb les mans i la plastilina.
  • Un cop l’alumnat ha tingut la idea, la tècnica i el material, comença el procés de creació de l’escultura.
  • L’alumnat organitza el seu temps seqüenciant a la llibreta com distribuirà les sessions que tenim programades fins el dia del lliurament.
Què lliura l’alumnat:
  • la peça final
  • una presentació oral amb suport audiovisual on s’inclou: un títol, la idea, la tècnica/material, el procés i la fotografia artística final, i
  • un text que explica i argumenta la proposta
El treball s’ha avaluat per triangulació: una alumna co-avalúa a una altra la part de procés, peça final i text final amb una rúbrica que es lliura a l’alumnat a l’inici del treball i on es fa explícit què s’avaluarà. Una alumna diferent de l’anterior co-avalúa l’exposició oral, i després triangulem amb l’autoavaluació.
Totes les creacions són exposades a l’institut. La ideació i el muntatge de l’exposició ha estat duta a terme per l’alumnat.
A continuació algunes imatges de procés:
   
  
  
Tot seguit les magnífiques peces finals:
(Re)construïnt, d’ Ítaca Font i Bragulat

(Re)construïnt ens vol mostrar els diferents ingredients que formen l’obra de Frankenstein tot utilitzant el recurs dels tubs d’assaig per a explicar-ho. Un ingredient que cal destacar és el de l’autora, l’imprescindible, aquell que tenim en segon pla però sense ell no hi hauria la novel·la.

We are all Frankenstein de Sofia Niubó

Metàfora de que totes estem fetes de parts, experiències i llenguatges diversos. Aquests aspectes ens han convertit en el que som i provoquen que siguem diferents, que, possiblement, ens sentim Frankenstein en algun moment a la vida.

 

 La flor de Frankenstein de Joana Murillo

La flor de Frankenstein representa les pors i inseguretats de Frankenstein que té pel fet de ser diferents. I que estan protegides i al mateix temps aïllades dels altres. La flor de Frankenstein és la part del monstre que el fa ser més humà.

 

Engendro de Nora Jou

Engendro vol significar el drama de l’existència humana, la solitud i tanmateix la necessitat absoluta de sentir-se estimat. En honor a Frankenstein, que s’ha convertit en mite, perquè la complexitat dels seus sentiments segueix sent present en ple s. XXI

 

Aprenentatge de Gemma Sepúlveda

És una representació de les ganes de llibertat i d’aprenentatge que té Frankenstein. Una persona diferent, a qui rebutgen, i per això comença a parlar. Vull explicar que no hem de rebutjar a les persones pel seu físic sense abans conèixer-les, ja que la primera impressió no ens diu com es aquella persona i potser ens sorprèn, com en aquest cas Frankenstein. En aquesta societat hem de deixar de rebutjar tant i acceptar més.

Indiferència davant l’aparença de Laia Lebrero

Representació de com la nena petita reacciona en veure al monstre. Per molta por que faci i poc estètic que sembli Frankenstein, ella no el jutja per com és físicament; mostra indiferència davant l’aparença.

Plaer de Judith Hernández Ayora

Referents: Mar Arza (Asombros)

El plaer és una sensació de les bones, per tant el trobem a molts llocs, i es pot sentir de diferents maneres. El plaer que li dóna a Frankenstein mirar a les gales de l’estiu és el que ens produeix a nosaltres la lectura.

Paradoxa d’Emma Corchero

Aquesta mà representa la diferència entre el monstre mort i la vida com és la flor. Res és el que sembla, i en aquest cas, Frankenstein no és un monstre. Aquesta obra també ve a dir que no hem de tenir prejudicis, no tot el que és dolent o fora del comú ha d’estar malament.

Enterrament de Guillem Seuba Pablo

Representació del enfonsament del monstre de “Frankenstein” a causa dels seus problemes interns (crítiques, opinions, pensaments) que el porten al suïcidi.

  

 H.E.L.P de Júlia Pejó

H.E.L.P és la fugida del que una mateixa és, la disconformitat amb el que ens ha tocat però no hem escollit ser. Són els trossos que ens componen, les cadenes que ens sostenen però a la vegada ens asfixien. És la recerca d’una nova oportunitat, deixar de ser el Frankenstein que sempre hem estat.

Ambivalència de Júlia Comeche

Ambivalència és un homenatge al famós film “Frankenstein” de 1931. En ella hi podem observar les dues cares de l’icònic monstre. A dalt hi trobem la vibrant margarita que desencadenarà l’accident. A baix, però, la flor és morta, tota l’emoció del moment s’ha esfumat, ara només queda la por, la por i la culpabilitat.

 

Esencia de Alba Santero

Esencia ens presenta la gran cicatriu que és Frankenstein, cosida amb fragments de fils de la vida. A la ferida, sota els fils, es pot entreveure l’interior del monstre, més humà que mai, al que dóna veu Neruda a través de frases i paraules que en realitat, Frankenstein vol cridar, però que únicament calla.

 

El corazón del Monstruo de Laia Streb

El corazón representa que el Monstruo tiene emociones a pesar de ser creado en un laboratorio. Los cables y la luz representan que Frankenstein le ha dado vida al Monstruo a través de un shock eléctrico.

Paraules de Carla Alcalde

Monstre: Persona d’una excessiva lletjor, deformitat, dolenteria, crueltat. Una etiqueta que se li ha posat sempre al ésser creat de Victor Frankenstein. Amb la meva escultura el que vull expressar és com, amb una sola paraula es  pot definir a una persona, jutjar sense conèixer. Amb aquesta peça vull representar una nova perspectiva d’ observar aquest ésser creat.

La gàbia de Berta Valera

La gàbia vol representar tot allò que reprimeix i aïlla tant el monstre com a la seva autora, dues vides amb moltes semblances que fan pensar en el monstre com un emmirallament de Mary Shelley. Com més ens apropem a ella, més canvia el nostre punt de vista, que és el que hauria passat si algú ho hagués fet amb el monstre.

La consciència d’un monstre de Clàudia Vera Escrig

Referents: Mireia Vilapuig (@nitdellunafosca)

Qui és realment el monstre: aquell d’aparença desagraïda o aquell que ha embrutat la seva consciència amb els seus actes?

 

Ment Oberta d’Ainhoa Rocamora

Un personatge atrapat en el seu propi cos, rebutjat per la societat, que s’enfronta sol i perdut davant al món. Tota aquesta fúria de sortir del seu cos es veu reflectida en la meva obra, Frankenstein surt de dins del cervell obscur, ja que és el que li espera, una vida dura i cruel.

Sentiments atrapats de Jonán Vidal Plazas

Representació de la repressió que pot arribar a sentir una persona ja sigui provocada per la societat, la cultura, la seva familia o l’entorn on es troba la persona

Cop de realitat de Biel Lacuesta

Cop de realitat és el que rep Frankenstein al veure que no és com la resta i que la gent el rebutja per ser com és. Fa una mirada interna per identificar-se en una crisi d’identitat.

Adoloriment de Yiyi Qiu

Aquest treball escultòric Adoloriment expressa els sentiments al dolor físic i intern d’en Frankenstein, a partir d’obertures sagnats i un tros de vidre clavat al darrere de l’espatlla. L’aspecte físic antiestètic el rebutgen sense tenir en compte que també té un cor dèbil com el d’ un nen, que necessita companyia amb qui jugar i passar el temps contemplant la natura.

NAFRA de Marina Olivé

La meva obra representa una cicatriu l’he fet  profunda, per introduir-nos dins de la història; a part d’entrar al cor de Frankenstein de qui podem pensar que és un monstre,  en el fons és un ésser sense maldat. Amb les tires negres del damunt he volgut representar una gàbia que simbolitza l’escut que crea Frankenstein en veure que no és  acceptat per la societat. És una fortalesa de la qual no pots ni sortir ni entrar.

Vulgar d’Ona Yi Perarnau

Dedicat als sentiments dels dos bàndols principals de la història amb la recreació del dolor, el menyspreu i l’horror en una sola peça.

Creació de la Mort de Chiara Ansótegui

És una representació d’un experiment creat a partir de la mort i una crítica a la gent que jutja sense conèixer de veritat als altres.

A continuació imatges del muntatge expositiu i l’exposició oral:

Share

Comentaris (0)

Retroenllaç de la URL | Comentaris RSS Feed

Els comentaris estan tancats.