0

Ciència i restauració al MACBA

Un any més tres dels membres de l’equip de restauració del MACBA, han deixat les seves feines per unes hores i ens han deixat veure instal·lacions on treballen per vetllar pel bon estat de les obres d’art contemporani del museu.

Així és que el passat 12 de desembre, ens explicaven a l’alumnat de 1r de Batxillerat Internacional, com la metgessa Sílvia Nogué, i l’enginyer químic Àlex Castro van anar esdevenir la cap del departament de conservació i restauració del MACBA, i el conservador-restaurador de béns culturals especialista en objectes tridimensionals contemporanis. Tot un exemple per l’alumnat de batxillerat, per fer-los veure que no s’ha tenir por d’equivocar-se quan es decideix què es vol estudiar.

Una altra part de la visita va anar de la mà d’en Jordi Font llicenciat en Belles Arts i especialista en objectes bidimensionals, que ens va il·lustrar en el mòn de l’art contemporani, amb paciencia i volent-nos involucrar en l’essència dels artistas i els seus desitjos artístics. I més enllà de les parets del museu, ens explicava que quan una obra surt cap a un altre museu, hi intervé Restauració, Registre i Arquitectura. I que l’obra viatja amb la seva descripció, les necessitats d’embalatge i transport (el pla d’estiba) ,… i amb una persona que acompanya l’obra en tot moment, amb un mapping del recorregut. Es tracta de fer una fotografia general on el restaurador destaca totes les alteracions que pateix l’obra abans de marxar. Un cop l’obra arriba a la seva destinació, es torna a revisar l’estat de cada obra i es fa un segon informe per comprovar que no ha sofert cap modificació durant el viatge. El mateix procés es repeteix quan l’obra empren el seu camí de tornada i també quan arriba al seu lloc d’origen. I on s’ha de contractar una assegurança que varia en funció del valor transportat.

Dins el taller de restauració, l’explicació s’acompanya d’un suport visual amé, entenedor i àmpliament documentat per poder fer veure les principals vessants de Ciència i restauració: física, química, biologia i art contemporani.

Les primeres són tècniques físiques. El primer contacte amb l’obra és intuitiva, a ull nu, per qualitats organolèptiques. Des de l’any passat el taller disposa d’una lupa binocular, amb connexió a pantalla que permet una observació acuradíssima de les obres. On no arriba l’espectre visible i on no arriba l’ull, la resta de l’espectre de les ones va fent les seves aportacions. El segon és doncs l’ultraviolat, que permet veure la superfície de l’obra evidenciant manipulacions recents sobre l’obra, i, o defectes de la mateixa. El tercer són els  infrarojos,  que ens permet apreciar què hi ha sota l’obra final, els esboços descartats de l’autor. I finalment, si cal, rajos X, on s’aprecia l’interior de l’obra, com es veu a la radiografia d’una de les escultures de Juan Muñoz que van compartir els conservadors amb nosaltres, per il·lustrar l’explicació.

L’anàlisi de les mostres, cada cop s’utilitzen menys, són tècniques químiques destructives, on cal agafar una part de l’obra, per poder analitzar-la en cromatografies de gasos, o bé obtenir difraccions de raigs X. Actualment és suficient amb una mostra de tant menys de 5 mm. També s’usen substàncies de diferents pH per tal d’estovar les capes de restauracions anteriors.

Per les tècniques de microscòpia, els pigments de mostra s’inclouen en resines de poliester (que vam poder tocar i observar). La Sílvia evidenciava la dificultat d’obtenir talls prou fins, dificultat que coneix prou bé l’alumnat de biologia, quan ha manipulat el micròtom de mà al laboratori de l’institut. Es fa una observació al microscopi òptic per veure-hi estratigrafies on es distingueixen visualment la capa de carbonat càlcic que s’utilitza de protecció i les capes inferiors de l’obra. I acabant en el microcopi electrònic amb fotografies que cada cop augmenten més la mostra.

Els tant diversos materials que utilitza l’art contemporani: cautxú, xocolata, lli, PVC… són un repte pel manteniment de les obres. Si els materials tenen matèria orgànica, poden patir l’atac de bacteris i fongs. De nou, les fotografies aportades pels directors de la presentació mostren plaques de Petri amb colònies d’Aspergillus niger, un tipus de fong, que inicialment es relacionava amb llocs humits, però que ara pot crèixer sense aquesta humitat. Costa moltíssim la seva eliminació, i els desperfectes sobre l’obra són d’imposible reparació. També vam veure colònies de Bacillus subtilis.  Actualment, els productes químics tant tòxics pels manipuladors com pel mateix públic, estan sent substituits per productes naturals com són els olis essencials de canyella i de clau, que amb menys toxicitat estan essent tant efectius com els insecticides i fungicides que substitueixen.

La tant interessant visita artístico-científica, acaba amb un recorregut per l’exposició del MACBA on vam veure les obres en directe, de la mà del Jordi, com ara l’obra geomètrica de Carol Rama que la Sílvia va restaurar; o l’escultura del Sánchez, vist abans sota la visió dels UV i els orientals de Juan Muñoz.

L’alumna Júlia Pejó ens diu que va ser realment interessant i sorprenent poder conèixer un tastet d’aquest món on la ciència i l’art conflueixen de manera tant positiva i fascinant.

Ja sense acompanyament, vam tenir el privilegi de visitar l’exposició de Plensa que ha estat la darrera intervenció d’aquest excel·lent equip de conservació i restauració del MACBA. I vam tocar els gongs de l’esperit i de la matèria per sentir la vibració de l’escultura a l’espai. Tot i que com ens diu l’autor: “Prohibit tocar… cal acaronar, com acaronem a qui estimem”.

Share

Comentaris (0)

Retroenllaç de la URL | Comentaris RSS Feed

Els comentaris estan tancats.